PROGRAMACIÓ MATÈRIA ASSIGNATURA VALENCIÀ

UNITAT 1 El text expositiu

Continguts

ESTRUCTURA DE LA INFORMACIÓ

1. Característiques del text expositiu

ASPECTES PRAGMÀTICS

1. El context

2. Marques enunciatives

3. Recursos explicatius

MECANISMES DE COHESIÓ

1. La connexió

2. Elements lingüístics amb funció connectiva

3. Tipus de connectors

Comentari de text

UNITAT 2 El text argumentatiu 

Continguts

ESTRUCTURA DE LA INFORMACIÓ

1. L’argumentació. Tema, tesi i arguments

ASPECTES PRAGMÀTICS 

1. Components d’una situació d’argumentació

2. Condicions de legitimitat de l’argumentació

3. Procés de legitimació de l’emissor

MECANISMES DE COHESIÓ

1. La referència

Comentari de text

UNITAT 3 El discurs periodístic

Continguts

Estructura de la informació

1. Els gèneres periodístics

2. L’article d’opinió

3. Recursos d’inici i de tancament

Aspectes pragmàtics

1. Informació i opinió als mitjans de comunicació

2. La cortesia lingüística

3. Usos sexistes del llenguatge

Comentari de text

UNITAT 4 L’assaig

Continguts

LITERATURA

1. Joan Fuster

2. Joan Francesc Mira

Comentari de text

UNITAT 5 Els pronoms personals

Continguts

ESTUDI DE LA LLENGUA

1. Els pronoms. Característiques generals

2. Els pronoms forts

3. Els pronoms febles

UNITAT 6. La conjugació verbal

Continguts

ESTUDI DE LA LLENGUA

1. Les conjugacions verbals. Característiques generals

2. Verbs pronominals

3. Doblets verbals

UNITAT 7. L’oració composta

Continguts

Estudi de la llengua

1. L’oració. Definició i classificació

2. L’oració complexa

3. L’oració composta

UNITAT 8 Lèxic i semàntica

Continguts

Estudi de la llengua

1. Creació lèxica

2. Semàntica

UNITAT 9.  Llengua i societat

Continguts

Estudi de la llengua

1. Usos i actituds lingüístiques

2. Llengües en contacte

3. Conflicte lingüístic

4. Normalització lingüística

5. Situació actual de la llengua

Comentari de text

UNITAT 10 La poesia del segle XX

Continguts

LITERATURA

1. La poesia de postguerra fins els anys 70

2. Vicent Andrés Estellés

3. Salvador Espriu

4. La poesia actual

5. Martí Miquel i Pol

UNITAT 11 La narrativa del segle XX

Continguts

LITERATURA

1. La narrativa de postguerra fins els anys 70

2. Enric Valor

3. Mercè Rodoreda

4. La narrativa des dels anys 70 a l’actualitat

5. Quim Monzó
Comentari de text

UNITAT 12 El teatre del segle XX

Continguts

LITERATURA

1. Teatre de postguerra fins als anys 70

2. Manuel de Pedrolo

3. L’escriptura teatral actual

4. Josep Maria Benet i Jornet

UNITAT 13 Fonètica i fonologia

Continguts

ESTUDI DE LA LLENGUA

- Saber la diferència entre so, fonema i grafia.

- Conéixer les característiques fonètiques i fonològiques de la llengua.

- Identificar i descriure sons vocàlics i consonàntics dins de la paraula.

- Conéixer els fenòmens principals de fonètica sintàctica.

- Identificar i descriure sons vocàlics i consonàntics dins de la frase.

UNITAT 14 Dialectologia

Continguts 

ESTUDI DE LA LLENGUA
- Llengúes romàniques
- Dialectes del català
- Diferències entre el català occidental i l'oriental
- Subdialectes valencians
- Diferències entre els diversos subdialectes valencians

Llibres a triar durant el curs

Joan Francesc Mira:

- El professor d'història. Editorial PROA

- Els treballs perduts. Editorial PROA

- Purgatori.  Editorial PROA

- El tramvia groc. Editorial PROA

Enric Valor

- Sense la terra promesa. Editorial Tandem.

- Temps de batuda. Editorial Tandem.

- Enllà de l'horitzó. Editorial Tandem.

Martí Domínguez

- Les confidències del comte de Buffon. Editorial 3 i 4.

- El fracassat. Editorial PROA

Joan Fuster

- L'home, mesura de totes les coses. EDICIONS 62.

- Diccionari per a ociosos. EDICIONS 62.

- Notes d'un desficiós. Editorial Almudín.

Quim Monzó

- El perquè de tot plegat. QUADERNS CREMA.

- La magnitud de la tragèdia. QUADERNS CREMA.

Ferran Torrent

- Gràcies per la propina. Editorial Bromera.

- La vida en l'abisme. Editorial Bromera.

- Societat limitada. Editorial Bromera.

Jesús Tuson

- Una imatge no val més que mil paraules. Editorial Empúries.

- Patrimoni natural. Editorial Empúries.

Normes per a la confecció de treballs

INSTRUCCIONS PER A FER EL TREBALL DE LECTURA

El document que apareix més avall conté un seguit d’instruccions que heu de seguir per a fer els treballs de lectura.  Podeu descarregar-lo i/o guardar-lo i alhora imprimir-lo.

Treball de lectura

Guions de treballs sobre altres llibres

Instruccions per a fer els treball sobre Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster sobre Una imatge no val més de mil paraules, de Jesús Tuson i sobre El perquè de tot plegat de Quim Monzó.

Guió per a fer el treball sobre el llibre de Jesús Tuson Patrimoni natural.

El text explicatiu

 Ací teniu el document que conté la teoria sobre els textos explicatius.

Aquest document és una unitat d'un llibre de text sobre els textos explicatius

Un deixe més avall un esquema resumit sobre els recursos explicatius.

 Us deixe un enllaç amb un parell d'exercicis de textos explicatius corregits.

El text argumentatiu

Us deixe alguns documents per treballar els textos argumentatius.

Aquests són de dos llibres de text:

Llibre de text 1

Llibre de text 2

Continguts textos argumentatius

El text argumentatiu

Exercicis text argumentatiu

Dossier de textos argumentatius comentats

Anàlisi text argumentatiu

Pràctiques falàcies

Els textos periodístics

Ací us deixe l'enllaç del tema dels textos periodístics.

Característiques de l'assaig

Els textos assagístics.
Ací us deixe com tracta el text assagístic un llibre de text.
Aquest document pertany a un altre llibre de text d'una altra editorial i presenta un resum dels aspectes més destacables de l'assaig.
Finalment un altre text que resumeix els aspectes més importants del text assagístic.

Connectors i marcadors textuals

En una entrada recent vaig pujar un document relatiua als connectors que us pot resultar molt útil per a fer el comentari de text. Ací  us en deixe dos més:

Classificació de connectors

Marcadors textuals i connectors

Quadre de combinació pronominal i vídeos explicatius

Ací teniu diversos enllaços.

El primer és un resum sobre la teoria dels pronoms febles  que conté, a més, un quadre amb totes les combinacions pronominals possibles.

El segon també versa sobre la teoria dels pronoms febles

I el tercer  és un document un poc més ampli sobre els aspectes formals dels pronoms febles

Finalment us presente un enllaç de la UPV amb vídeos molt pedagògics sobre els pronoms febles

Exercicis pronoms febles

Morfologia verbal

Un altre tema que caldrà tractar en aquest temari serà el dels verbs. Si pitgeu l'enllaç trobareu un dossier amb tota la morfologia verbal.

En aquest enllaç trobareu un resum del document anterior i un seguit d'exercicis.

També podeu practicar la morfologia verbal en aquest document.

Doblets verbals

Els doblets verbals són aquelles parelles de verbs, que tot i tenir semblances fonètiques i de significat presenten valors diferenciats. Al següent enllaç hi apareixen els més importants.

Per poder practicar els doblets ací teniu uns exercicis. També hi ha exercicis sobre verbs.

L'ORACIÓ COMPOSTA

En aquest document teniu tota la informació relativa a les oracions compostes.

En aquest altre, us deixe un quadre més aclaridor sobre els pronoms relatius.

I perquè pugueu practicar l'oració composta i els relatius, us deixe un document amb exercicis.

Els anteriors exercicis no tenien solució, ací us deixe un altre document que sí que en té.

Creació lèxica

Entre les processos de creació lèxica distingim tres procediments: un de caràcter morfològic, la derivació, un de caràcter lèxic, la  composició, i un altre de caràcter semàntic, l'habilitació. Aquests procediments són estudiats per la lexicologia.

Ací teniu un document per a treballar aquest tema, que, a més conté exercicis.

Ací us deixe un pdf que conté un quadre amb tots els prefixos i sufixos més habituals.

I com a aperitiu final, quatre documents amb exercicis sobre el tema perquè practiqueu.

Primer      Segon     Tercer      Quatre

Aquest últim amb totes les solucions.

Ací més avall us deixe un quadre més ampli dels prefixos i sufixos que hem vist a classe.    Sufixos       Prefixos

Les abreviacions

LES ABREVIACIONS: QÜESTIONS GENERALS

Les abreviacions són un recurs ortogràfic que permet estalviar temps i sobretot espai. No obstant això, és relativament habitual trobar-nos amb textos que en fan un ús abusiu, situació que normalment impedirà que el lector tinga una comprensió plena de l'escrit. És important, doncs, conéixer les restriccions a l'hora d'emprar-les i també saber aplicar les normes pròpies de cada tipus d'abreviació. Vegem-ho amb detall.

El terme abreviació és el nom genèric que donem a totes les formes d'abreujar, és a dir, l'acció o l'efecte de reduir gràficament un mot o un conjunt de mots mitjançant la supressió d'una o diverses lletres o síl·labes. Segons el mecanisme de supressió que s'utilitze, podem distingir-ne diversos tipus específics: abreviatures, símbols, sigles, acrònims i encara d'altres. Es tracta, per tant, d'una relació d'hiperonímia: abreviació és l'hiperònim d'abreviatura, símbol, sigla i la resta, que en són els hipònims.

Les abreviacions es classifiquen habitualment en els tipus següents:

1. Abreviatures: és la representació gràfica d'una o més paraules per alguna o algunes de les lletres que els corresponen i en la qual sempre hi ha de figurar almenys la inicial. Es marquen amb un punt i, en alguns casos, amb una barra inclinada. Exemples: aj. (‘ajuntament’), art. (‘article’), p. o pàg. (‘pàgina’), fra. (‘factura’), dc. (‘dimecres’), Sra. (‘senyora’), c. i c/ (‘carrer’), f/n (‘a favor nostre’), m/fra (‘la meua factura’), n. del t. (‘nota del traductor’).
2. Sigles: abreviació formada per cadascuna de les inicials de les paraules que formen un grup. S'anomenen pròpies quan només presenten les inicials de les paraules significatives o plenes (substantius, adjectius, verbs i adverbis), com en UV (‘Universitat de València’), i impròpies quan inclouen inicials de paraules no significatives (articles, preposicions i conjuncions), com en UdG (Universitat de Girona). S'escriuen amb versaleta o majúscula, sense espai ni punt per a separar els elements que la componen, és a dir: ni *U.V. ni *U V.
3. Acrònims: abreviació formada per diversos grups de lletres de les paraules que componen un terme complex, i de la qual resulta una pronunciació exclusivament sil·làbica. Es diferencia de la sigla perquè almenys un dels abreujaments no està format per la inicial de la paraula, ja siga perquè afig alguna lletra més a la inicial (radar, ‘ra[dio] d[etection] a[nd] r[anging]’, ‘detecció i localització per ràdio’) o perquè pren un fragment de l'interior o el final (bit, ‘bi[nary digi]t’, ‘dígit binari’). Els acrònims que corresponen a noms propis es poden escriure com qualsevol nom propi —amb majúscula inicial— o com les sigles —amb versaletes o majúscules—: Termcat o TERMCAT. Els acrònims que funcionen com a noms comuns no porten cap marca especial: mòdem, sonar, motel, ofimàtica… 
4. Símbols: abreviació o qualsevol altre signe convencional que ha quedat fixat, normalment per un organisme oficial o internacional. Es representen mitjançant una o diverses lletres minúscules o majúscules (m, π, rpm, NH₃, kW), xifres ( 7, VII) o per altres caràcters tipogràfics (%, ∞, &, €). Solen fer referència a magnituds, quantitats, expressions, elements químics, punts cardinals i d'altres, motiu pel qual són molt habituals en escrits científics i tècnics. Quant a l'escriptura dels símbols, són sempre invariables (per tant, mai no tenen marques de gènere ni nombre), no duen punt ni barra, i sempre s'ha de respectar la forma en què s'han fixat, independentment del context en apareguen (per exemple: NO CIRCULEU A MÉS DE 50 km/h). Quan van acompanyats d'una xifra cal deixar un espai entre els dos i no s'han de separar quan queden a final de línia.

L'existència de les abreviacions es justifica per la necessitat de guanyar temps i espai en contextos determinats. Així, la presència d'una abreviació pot estar justificada en escrits científics, fórmules, en una taula en què les cel·les ens imposen un espai limitat, en formularis, remissions bibliogràfiques… Malgrat tot, l'ús de les abreviacions presenta moltes restriccions. Vegem algunes recomanacions:

• Hem d'estar segurs que el destinatari de l'escrit serà capaç d'entendre l'abreviació. 
• Si creiem que poden haver-hi lectors que no coneguen una abreviació concreta, hem d'acompanyar-la de l'expressió sencera la primera vegada que apareix en el text (i posar entre parèntesis l'abreviació o l'expressió desenvolupada, segons el sistema adoptat). En obres llargues, és convenient afegir una llista alfabètica amb les abreviacions utilitzades.
• És important respectar les regles ortogràfiques que afecten cada tipus d'abreviació per a evitar qualsevol possible confusió.
• Procurar no inventar res: consultar manuals o Internet per a trobar les abreviacions correctes o majoritàriament acceptades.
• No utilitzar cap abreviació que no estiga plenament justificada per un motiu sòlid. En aquest sentit, deixar de picar uns quants caràcters per la nostra comoditat o voler que el text ocupe una mica menys d'espai no són motius sòlids.

Abreviatures
Sigles
Símbols 
Llistat abreviatures
Llistat sigles
Llistat símbols 

La modalització i dixi, la impersonalitat i la polifonia textuals.

Ací us deixe un document que conté elements imprescindibles a l'hora d'analitzar un text i que complementa el que hem vist a classe i  us ajudarà a poder fer una bona anàlisi textual.

Modalització i dixi

Exercicis modalitazió i dixi

FONÈTICA I FONOLOGIA

En aquesta entrada farem un recorregut per la fonètica i fonologia de la nostra llengua. Començarem fent un repàs dels fonemes i revisarem els contactes tant vocàlics com consonàntics que s'hi produeixen. Per a introduir-nos usarem una unitat d'un llibre de segon de batxiller.

Ací teniu una unitat més resumida d'un altre llibre que a més conté les solucions de les activitats.

El document que us deixe a l'enllaç tracta sobre la e i o obertes. A més, conté un quadre sobre el distint timbre dels dialectes orientals i occidentals.

Més documents. El primer tracta de les elisions vocàliques i conté alguns exercicis. El segon sobre fenòmens de contactes consonàntics.

També podrem veure uns vídeos pràctis que sobre el vocalisme ha elaborat la UPV.

En aquest document està la pregunta "a" de l'apartat 2 de morfosintaxi de totes les proves de  selectivitat realitzades des del 2010  amb el títol de Anàlisi lingüística del text

Formació, expansió i recessió de les llengües peninsulars

Dialectes del català

Què són els dialectes?

Els dialectes són variants estructurals d’una llengua ja que afecten tres variacions.  1. Fonètica: la manera concreta de pronunciar algunes paraules. 2. Semàntica: el significat d’alguns mots. 3. Morfosintàctica: la forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases.

Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra.

En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús): mushasho], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine. Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa. Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.

Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua exclusivament.

Diferències bàsiques entre català occidental i oriental

Trets principals dels diferents dialectes

Llista diatòpica del lèxic

Geolingüística del català

Quadre comparatiu diferents dialectes

Subdialectes del Valencià

La llengua presenta una gran diversitat pel que respecta a les seues variants geogràfiques. El Valencià, tot i ser un dels grans dialectes de la variant occidental, també presenta variacions al seu territori que no sempre són molt conegudes. Si pitgeu l'enllaç que ve a continuació, us conduirà a una pàgina on s'expliciten els subdialectes i parlars valencians d'una manera detallada.

Els parlars valencians

Ací us deixe un document més resumit que l'anterior enllaç.