dilluns, 3 de desembre de 2018

LLENGUA I SOCIETAT

Iniciem l'apartat de Sociolingüística amb un document que ens explica una sèrie de conceptes sociolingüístics.

En aquest enllaç teniu la unitat d'un llibre de text.

I ací la versió més resumida.

Per a practicar els conceptes adquirits ací us deixe diversos exercicis.

Per últim un altre document informatiu i de discussió sobre els conceptes estudiats.

Sí voleu repassar els conceptes a través d'un vídeo, ací us deixe un de Polimèdia.

divendres, 16 de novembre de 2018

L'ORACIÓ COMPOSTA

En aquest document teniu tota la informació relativa a les oracions compostes.

En aquest altre, us deixe un quadre més aclaridor sobre els pronoms relatius.

I perquè pugueu practicar l'oració composta i els relatius, us deixe un document amb exercicis.

Els anteriors exercicis no tenien solució, ací us deixe un altre document que sí que en té.

dimarts, 6 de novembre de 2018

Les abreviacions

LES ABREVIACIONS: QÜESTIONS GENERALS

Les abreviacions són un recurs ortogràfic que permet estalviar temps i sobretot espai. No obstant això, és relativament habitual trobar-nos amb textos que en fan un ús abusiu, situació que normalment impedirà que el lector tinga una comprensió plena de l'escrit. És important, doncs, conéixer les restriccions a l'hora d'emprar-les i també saber aplicar les normes pròpies de cada tipus d'abreviació. Vegem-ho amb detall.
El terme abreviació és el nom genèric que donem a totes les formes d'abreujar, és a dir, l'acció o l'efecte de reduir gràficament un mot o un conjunt de mots mitjançant la supressió d'una o diverses lletres o síl·labes. Segons el mecanisme de supressió que s'utilitze, podem distingir-ne diversos tipus específics: abreviatures, símbols, sigles, acrònims i encara d'altres. Es tracta, per tant, d'una relació d'hiperonímia: abreviació és l'hiperònim d'abreviatura, símbol, sigla i la resta, que en són els hipònims.

Les abreviacions es classifiquen habitualment en els tipus següents:
  1. Abreviatures: és la representació gràfica d'una o més paraules per alguna o algunes de les lletres que els corresponen i en la qual sempre hi ha de figurar almenys la inicial. Es marquen amb un punt i, en alguns casos, amb una barra inclinada. Exemples: aj. (‘ajuntament’), art. (‘article’), p. o pàg. (‘pàgina’), fra. (‘factura’), dc. (‘dimecres’), Sra. (‘senyora’), c. i c/ (‘carrer’), f/n (‘a favor nostre’), m/fra (‘la meua factura’), n. del t. (‘nota del traductor’).
  2. Sigles: abreviació formada per cadascuna de les inicials de les paraules que formen un grup. S'anomenen pròpies quan només presenten les inicials de les paraules significatives o plenes (substantius, adjectius, verbs i adverbis), com en UV (‘Universitat de València’), i impròpies quan inclouen inicials de paraules no significatives (articles, preposicions i conjuncions), com en UdG (Universitat de Girona). S'escriuen amb versaleta o majúscula, sense espai ni punt per a separar els elements que la componen, és a dir: ni *U.V. ni *U V.
  3. Acrònims: abreviació formada per diversos grups de lletres de les paraules que componen un terme complex, i de la qual resulta una pronunciació exclusivament sil·làbica. Es diferencia de la sigla perquè almenys un dels abreujaments no està format per la inicial de la paraula, ja siga perquè afig alguna lletra més a la inicial (radar, ‘ra[dio] d[etection] a[nd] r[anging]’, ‘detecció i localització per ràdio’) o perquè pren un fragment de l'interior o el final (bit, ‘bi[nary digi]t’, ‘dígit binari’). Els acrònims que corresponen a noms propis es poden escriure com qualsevol nom propi —amb majúscula inicial— o com les sigles —amb versaletes o majúscules—: Termcat o TERMCAT. Els acrònims que funcionen com a noms comuns no porten cap marca especial: mòdem, sonar, motel, ofimàtica… 
  4. Símbols: abreviació o qualsevol altre signe convencional que ha quedat fixat, normalment per un organisme oficial o internacional. Es representen mitjançant una o diverses lletres minúscules o majúscules (m, π, rpm, NH3, kW), xifres ( 7, VII) o per altres caràcters tipogràfics (%, , &, €). Solen fer referència a magnituds, quantitats, expressions, elements químics, punts cardinals i d'altres, motiu pel qual són molt habituals en escrits científics i tècnics. Quant a l'escriptura dels símbols, són sempre invariables (per tant, mai no tenen marques de gènere ni nombre), no duen punt ni barra, i sempre s'ha de respectar la forma en què s'han fixat, independentment del context en apareguen (per exemple: NO CIRCULEU A MÉS DE 50 km/h). Quan van acompanyats d'una xifra cal deixar un espai entre els dos i no s'han de separar quan queden a final de línia.
L'existència de les abreviacions es justifica per la necessitat de guanyar temps i espai en contextos determinats. Així, la presència d'una abreviació pot estar justificada en escrits científics, fórmules, en una taula en què les cel·les ens imposen un espai limitat, en formularis, remissions bibliogràfiques… Malgrat tot, l'ús de les abreviacions presenta moltes restriccions. Vegem algunes recomanacions:
  • Hem d'estar segurs que el destinatari de l'escrit serà capaç d'entendre l'abreviació. 
  • Si creiem que poden haver-hi lectors que no coneguen una abreviació concreta, hem d'acompanyar-la de l'expressió sencera la primera vegada que apareix en el text (i posar entre parèntesis l'abreviació o l'expressió desenvolupada, segons el sistema adoptat). En obres llargues, és convenient afegir una llista alfabètica amb les abreviacions utilitzades.
  • És important respectar les regles ortogràfiques que afecten cada tipus d'abreviació per a evitar qualsevol possible confusió.
  • Procurar no inventar res: consultar manuals o Internet per a trobar les abreviacions correctes o majoritàriament acceptades.
  • No utilitzar cap abreviació que no estiga plenament justificada per un motiu sòlid. En aquest sentit, deixar de picar uns quants caràcters per la nostra comoditat o voler que el text ocupe una mica menys d'espai no són motius sòlids.

Abreviatures
Sigles
Símbols 
Llistat abreviatures
Llistat sigles
Llistat símbols 

dilluns, 29 d’octubre de 2018

FONÈTICA I FONOLOGIA

En aquesta entrada farem un recorregut per la fonètica i fonologia de la nostra llengua. Començarem fent un repàs dels fonemes i revisarem els contactes tant vocàlics com consonàntics que s'hi produeixen. Per a introduir-nos usarem una unitat d'un llibre de segon de batxiller.

Ací teniu una unitat més resumida d'un altre llibre que a més conté les solucions de les activitats.

El document que us deixe a l'enllaç tracta sobre la e i o obertes. A més, conté un quadre sobre el distint timbre dels dialectes orientals i occidentals.

Més documents. El primer tracta de les elisions vocàliques i conté alguns exercicis. El segon sobre fenòmens de contactes consonàntics.

També podrem veure uns vídeos pràctis que sobre el vocalisme ha elaborat la UPV.

En aquest document està la pregunta "a" de l'apartat 2 de morfosintaxi de totes les proves de  selectivitat realitzades des del 2010  amb el títol de Anàlisi lingüística del text

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Quadre de combinació pronominal i vídeos explicatius

Ací teniu diversos enllaços.

El primer és un resum sobre la teoria dels pronoms febles  que conté, a més, un quadre amb totes les combinacions pronominals possibles.

El segon també versa sobre la teoria dels pronoms febles

I el tercer  és un document un poc més ampli sobre els aspectes formals dels pronoms febles

Finalment us presente un enllaç de la UPV amb vídeos molt pedagògics sobre els pronoms febles

Exercicis pronoms febles

divendres, 28 de setembre de 2018

Doblets verbals

Els doblets verbals són aquelles parelles de verbs, que tot i tenir semblances fonètiques i de significat presenten valors diferenciats. Al següent enllaç hi apareixen els més importants.

Per poder practicar els doblets ací teniu uns exercicis. També hi ha exercicis sobre verbs.

diumenge, 23 de setembre de 2018

Morfologia verbal

Un altre tema que caldrà tractar en aquest temari serà el dels verbs. Si pitgeu l'enllaç trobareu un dossier amb tota la morfologia verbal.

En aquest enllaç trobareu un resum del document anterior i un seguit d'exercicis.

També podeu practicar la morfologia verbal en aquest document.